La Llegenda dels Sexes foc a Santa Eulàlia de Riuprimer

ELS GRAONS DEL DIMONI

La gent més vella del poble, conta que fa molts i molts anys, quan encara no hi havia l’electricitat al poble i la gent anava a buscar aigua als rius i les fonts, la casa més rica del poble era el Puig Ventallola. Hi vivia un matrimoni molt ric, que posseïa gairebé tots els terrenys del poble, tenia uns grans ramats d’animals, i no li faltava de res; exceptuant que estaven molt tristos perquè volien un hereu i no podien tenir fills.
Finalment, un dia, l’home, tip de provar tota mena de remeis casolans que havia sentit a dir a les velles del poble, va marxar tot decidit dient a la seva dona que li portaria un fill encara que l’hagués d’anar a buscar a l’infern. Just abans de partir, la gent de Can Riera de Muntanyola el trobaren i li digueren que abans de fer cap bestiesa provés una última cosa que els havia explicat una dona mig fetillera de l’Estany: Havia d’anar a buscar dotze grans de raïm de les vinyes del Puig del Pi d’en Barba, a Sant Cugat Sesgarrigues, barrejar-lo amb llet de cabra i que la seva dona se’l begués el primer diumenge de setembre, just abans de l’albada.
Després de portar el carro durant 3 dies i 3 nits buscant els camins que duien cap al Penedès, va trobar un home estrany encaputxat amb un nen petit al costat a la vora el camí ral que duia a Sant Cugat. L’home en veure un foraster li va demanar què cercava. Quan l’hereu de Ventallola li va explicar tot, l’home li va dir que el millor raïm era el de Puigcigró, i que no fes cas d’aquella fetillera, que d’aquell raïm només en trauria bon vi. I que si volia, ell li podria fer una proposta millor. Com que en Ventallola ja estava desconcertat, li va demanar que s’expliqués. L’home, que no s’apartava la caputxa de la cara per parlar, li va dir que li deixava quedar-se amb la criatura que tenia en custòdia, amb una condició: Li havia de prometre que mai li trauria el barret i les botes, ni tan sols quan es fes gran, perquè eren les úniques coses que li quedaven dels seus pares morts. L’hereu de Ventallola ho trobà estrany, però fart de pocions i falòrnies acceptà.
Passat algun temps, l’amo de Ventallola es preguntava perquè tant de misteri amb aquell barret i aquelles botes, i per quin motiu el nen no creixia i sempre era igual. Al cap i a la fi, ell i la seva muller van decidir treure-li el barret i les botes, i es van sobresaltar en veure que sota el barret hi havia dues banyetes, i enlloc de peus hi havia dues potes de gall. Espantats van anar a trobar de seguida el mossèn, pensant-se que allò era obra del dimoni, i quan el mossèn va intentar beneir a la criatura, aquesta va fer un bot i va fugir corrents per les escales que porten cap al poble, que encara es diuen els graons per on va fugir el dimoni.
Des d’aleshores el poble de Riuprimer i el de Sant Cugat han mantingut una unió que s’ha enfortit amb el pas dels anys, una unió que avui volem fer pública lliurant als diables de Sexes Foc, la clau del nostre poble.
Visca Santa Eulàlia, visca Sant Cugat, visca Catalunya i per molts anys!!!

(Comissió de Lletres del Consell de Joves de Riuprimer; cjriuprimer@gmail.com)